Amb bici pel Golden Gate

San Francisco té un microclima especial. Les fredes corrents del Pacífic moderen les temperatures durant tot l’any, que oscil·len entre els 3-6 i 8-14 graus de novembre a abril i entre els 6-8 i els 13-16 de maig a octubre. Al llarg de l’any, només hi ha 28 dies en què se superen els 19 graus. Tot i això, es considera un clima suau (és considerat "clima mediterrani" californià), una de les raons per les quals diuen que hi ha tants sense sostre a la ciutat. A més, la combinació de l’aigua freda de l’oceà i la calor de la resta de Califòrnia crea una boira que viatja a una velocitat d'entre 15 i 30 quilòmetres per hora i que arriba a tapar, literalment, àrees senceres de la ciutat, com el Golden Gate.

Contrariades de no poder-lo veure en la distància, lloguem dues bicis per a tot el dia i seguim un recorregut que  voreja les poques platges de la ciutat, algun moll i creua cap al Golden Gate per un lateral.

Hi ha diferents punts per acabar el recorregut, però escollim el més proper: Sausalito, una població marinera, pija, amb botigues i cafès que recorda al Greenwich londinenc. Són 13 km en total (2,7 de pont), però se’ns allarguen molt, perquè parem ara sí, ara també a fer fotos i més fotos del pont més fotografiat (i boirós) del món. En donem fe.

Camí del Golden Gate passem pel districte de Marina, que voreja un port amb petits molls amb iots particulars, embarcacions de vela i unes cases precioses: modernes, d’enormes finestrals que miren al mar. Parem al Palau Nacional de Belles Arts, l’única construcció que queda de l’Exposició Internacional Panamà-Pacífic de 1915. És com un temple clàssic, però sense interior

Abans de pujar-hi, ens aturem a Fort Point per veure el punt on Madeleine es llança a l’aigua a ‘Vértigo’ (Posem-li música de Bernard Herrmann).

Finalment, creuem el pont pel costat oest (reservat per a les bicis) i hi ha punts on es fa difícil avançar per la força del vent.

Cases flotants a Sausalito

Ja a Sausalito, busquem les cases flotants i de camí ens trobem amb un grup de hippies dels 60 acampats al voltant d’un cotxe abandonat, pintat de molts colors i decorat amb pedres i nines (estil hippie rococó). Podem dir que ells encara no s’han rentat. Per cert, a Sausalito llueix el sol.

Cases flotants a Sausalito

Hippies a Sausalito

Tornem amb ferry: passem a prop d’Alcatraz, (recordem Burt Lancaster en el paper del convicte Robert Stroud). Alcatraz es un lloc terrible construït sobre una roca a la qual van haver d’importar terra per poder plantar algunes flors. No podrem visitar la presó, perquè els tiquets estan venuts fins al 18 d’agost! 

Alcatraz

De tornada a l’hotel ens trobem amb una parella d’iranians farmacèutics jovenets que no paren de riure entre ells: tot el que veuen els diverteix. Volen saber si és cert que a Espanya hi ha una crisi i ens pregunten si és “molt de festa i festivals”. En veure la nostra cara davant la pregunta, ens explica que a la premsa es va publicar un reportatge en què es deia que a Espanya hi ha “300 festivals”. I afegeix: “Yes, yes, tomato party!” i vinga a riure de nou. La tomatina és famosa a Iran.