Dilluns va ser el dia dels hippies, del barri de Haight Ashbury, que els va acollir als 60 i que encara té un aire happy flower amb algun que altre 'children of the revolution with some flowers in their heads'. El carrer té vida: hi ha gent (més enllà dels homeless); està ple de bars, cafès i restaurants; de botigues, moltes de roba vintage, com 'Decades of fashion', el paradís de tot director de vestuari de pel.lícules i obres de teatre. Hi trobem la samarreta de James Dean a 'Al este del edén' i totes les de la quadrilla d''American Graffitti'. Ens crida l'atenció una botiga que fins i tot faria tremolar de por la família Monster: 'The love of death', amb cervells d'ovelles en formol, caps reduïts de jíbaros, un mapache dissecat, taüts i un esquelet humà que Pepa assegura que és de veritat. Brutal!
 |
| 'Decades of fashion' |
 |
| Love to death |
El carrer acaba on comença el Golden Gate Park, un parc enorme de 5 km de llarg que recorrem (amb bus) per fer uns vídeos de búfals per a Francesc i Bernat. Yes, tenen el 'Buffalo paddock', una mini reserva amb set d'aquests animals. Una monada.
 |
| El carrussel del pavelló xinès a Golden Gate Park |
L'últim dia el passem a Union Square i a Fisherman's Wharf. La plaça és el punt d'entrada a l'únic edifici de Frank Lloyd Wright que té la ciutat i en el que l'arquitecte va experimentar amb les línies en espiral abans d'aplicar-les al Guggenheim de Nova York. Al Fisherman's mengem una de les especialitats de la ciutat: el clam chowder, una sopa molt espessa feta amb mol.luscs. El típic de la ciutat és el "clam chowder bowl", en què la sopa se serveix a dins d'un pa que fa les funcions de bol. Però passem del bowl i fem una 'cup'.
 |
| L'edifici de Frank Lloyd Wright |
 |
| A cup of clam chowder |
El punt i final el fem al Club Fugazi, on anem a veure una mica intrigades el 'Beach Blanket Babylon', un musical esbojarrat, satíric, amb un toc canalla-burlesque, de 90 minuts, que consisteix en una sèrie de diferents números en què els actors ballen disfressats amb uns barrets i unes perruques gegants. El fil conductor és una Blancaneus de San Francisco amb vestit de brillantines que, aconsellada per una senyora negra, generosa en carns, i veu de cantant de gospel, fa la volta al món per buscar al seu príncep. I així van desfilant polítics, cantants, presentadors de televisió, jutges, jueus ultraordoxos, els Giants de San Francisco o la família reial britànica... Sempre ballant, cantant grans hits de les últimes cinc dècades amb la lletra adaptada per a l'ocasió i acompanyats en tot moment per una orquestra 'petit comité' (dues trompetes, un saxo, bateria i piano).
Rock Barack the clock
En un mateix número apareixen Hillary i Bill Clinton (ell amb un pot gegant de viagra a la mà i ella amb caderes postisses afirmant que serà presidenta en quatre anys); Michelle i Barack Obama ballant "Rock Barack the clock", Nancy Pelosi, Sarah Palin vestida de miss (amb banyador i banda) i una pistola gegant en la mà. A França li presenten a Louis XVI, però és gay; Barbra Streisand canta "I don't like people"; Lady gaga acollona a Justin Bieber; Al Gore llueix un barret que és una bola del món amb la frase "Global warming"; Madonna canta "I am the botox queen" i s'eleva i vola per damunt dels caps dels espectadors; els jueus ultraordoxos ballen el Nagila Hava al bar Mitzvah; Mitt Romney desfila amb 'The book of Mormon' al cap i, juntament amb els altres polítics, balla 'Thriller' amb Michael Jackson al davant ("oohhh. He's alive!"); Katie Holmes li canta 'I will survive' a Tom Cruise mentre ell respon que s'ha hagut de casar per evitar eixir de l'armari i els polítics tornen a fer un número amb un Barack pirata ("try Obama's sword once more").
"As my husband says: things will change"
Finalment, a Snow White, després de suggerir-li homes i dones (n'apareix una amb las '50 sombras de Grey al cap') i diu: "Maybe I need a king" i acaba casant-se amb Elvis. En el número final ella va vestida de núvia i porta un barret gegant que és un pastís de casament i l'altra presentadora un barret d'uns dos metres amb les principals icones de San Francisco. Són articulats: en un moment donat, pel barret de San Francisco circulen tramvies i s'eleva la Transamerica Pyramid i, en l'altre, apareix els huit nanets. No vam parar de riure. Érem les úniques turistes i va haver un moment en què nosaltres vam esclatar a riure, però la resta del públic no, quan Snow Balls (li van canviant el nom) li confessa a Michelle Obama que està cansada de buscar al príncep i no trobar-lo i ella li respon: "Ohh, don't worry darling. As my husband says, things will change". I Pepa i jo rient, i la resta de gent, que no havia parat de riure i cridar, ben callada. Per què? No ho sabem.
"As my husband says: things will change"
Finalment, a Snow White, després de suggerir-li homes i dones (n'apareix una amb las '50 sombras de Grey al cap') i diu: "Maybe I need a king" i acaba casant-se amb Elvis. En el número final ella va vestida de núvia i porta un barret gegant que és un pastís de casament i l'altra presentadora un barret d'uns dos metres amb les principals icones de San Francisco. Són articulats: en un moment donat, pel barret de San Francisco circulen tramvies i s'eleva la Transamerica Pyramid i, en l'altre, apareix els huit nanets. No vam parar de riure. Érem les úniques turistes i va haver un moment en què nosaltres vam esclatar a riure, però la resta del públic no, quan Snow Balls (li van canviant el nom) li confessa a Michelle Obama que està cansada de buscar al príncep i no trobar-lo i ella li respon: "Ohh, don't worry darling. As my husband says, things will change". I Pepa i jo rient, i la resta de gent, que no havia parat de riure i cridar, ben callada. Per què? No ho sabem.
 |
| El Club Fugazi |
 |
| La sala del Club Fugazi després de l'espectacle (estava prohibit fer fotos del 'show') |
I ara, un vídeo amb el soroll dels carrers de San Francisco per on passa el tramvia històric. Bye bye, San Francisco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada