Amb San Francisco
ens està passant com amb ‘Dexter’: vam necessitar dos capítols perquè ens
començara a agradar. Té un punt trist, decadent, deixat. Està ple de comerços,
edificis, cases, hotels i establiments diversos que semblen abandonats, però
que, en veritat, no ho estan.
Cartells de neons que no s’han canviat des que es
van espatllar, entrades amb diferents taulons de fusta, portes sense pom per
entrar als colmados, anuncis rovellats, façanes desgastades, carrers i voreres
tacats... És com si mai acabares d’eixir del New Cross Gate londinenc.
Lombard i la dona
de Robert Louis Stevenson
Però hem trobat
racons que ens han agradat, i molt. El primer dia vam aterrar per casualitat a
Lombard Street, el carrer més sinuós del món, amb un traçat que a vista d’ocell
es diria que el va fer una serp. L’any 1922 es va disminuir de 27 a 16 graus la
seua inclinació i es va convertir en un mini escalextric de vuit corbes amb
illetes d’hortènsies.
 |
| Lombard Street |
El carrer és preciós, però viure-hi ha de ser terrorífic,
perquè centenars de cotxes llogats per turistes fan cues quilomètriques per
baixar-lo (segons la guia de ‘National Geographic’, per ell baixen 750.000
cotxes l’any). Abans de baixar-lo vam anar a buscar el fantasma de Robert Louis
Stevenson al 1.100 de Lombard, on hi ha la casa (ara abandonada) que va fer
construir Fanny, la seua dona, després de la mort de l’escriptor. Curiosament,
o potser no tant, el 1.100 fa cantonada amb el carrer Hyde. Lombard es troba a
Russian Hill, un barri tranquil i acomodat, de cases ben conservades, netes,
moltes de fusta, que deu el seu nom a uns caçadors russos de llúdrigues que van
ser soterrats allà .
 |
| La casa que va fer construir la dona de Robert Louis Stevenson |
Després de treure
el cap al carrer amb més pendent de la ciutat 31,5% (Filbert, entre Leavenworth
i Hyde), anem a buscar un dels murals que va pintar Diego Rivera a la ciutat:
el de l’Institut d’Arts, un edifici d’estructura semblant al d’una missió, pràcticament
buit i sense cap turista al voltant.
 |
| El mural de Diego Rivera |
 |
| Un dels murals de la Coit Tower |
La febre de l’or i
els Levi’s Strauss
 |
| Filbert Steps |
Després de Russian
Hill ens esperava una altra sorpresa, els Filbert Steps de Telegraph Hill: un
carrer tan alzinat que només hi havia una forma de convertir-lo en practicable:
construint una filera d’escales. El recorrem de baix a dalt després de pujar a la
Coit Tower, on hi ha uns murals estil Diego Rivera amb escenes de la ciutat i
detalls esquerrosos, com el de l’home que assenyala amb el dit ‘El capital’ de
Marx. Però parlàvem de Filbert: la primera parada la fem a una casa art déco
curiosíssima on es van refugiar Humphrey Bogart i Lauren Bacall a ‘La senda tenebrosa’. A la resta de trams hi ha casetes de fusta de colors, sospeses en
les faldes d’este carrer-muntanya amb uns jardins tan poblats que semblen una
selva en miniatura. Els ‘steps’ acaben a Levi’s Plaza, dita així perquè l’any
1982 la companyia hi va instal·lar el seu quarter general. Els Levi’s van
néixer a San Francisco, van ser fruit d’una necessitat ben particular, la de
reforçar les butxaques perquè resistiren el pes de les pedres que es guardaven
els treballadors de les mines d’or. No ho sabíem, però als reblons dels
pantalons hi ha les inicials de la ciutat.
 |
| Una de les casetes de Filbert Steps |
 |
La casa de 'La senda tenebrosa'
Mentrestant, la boira continua encortinant el Golden Gate.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada